Manifest de lletres
Aquest febrer hem rebut el següent manifest que ha arribat a l’associació per part d’un grup de becaris de la facultat de lletres de la UdG. No calen paraules per a comentaris, senzillament llegiu-lo i feu-ne el màxim de difusió.
Actualment estem iniciant reivindicacions conjuntes de situacions fins ara desconegudes per l’associació, i estem esperançats que altres becaris/es de lletres s’animin a col·laborar-hi!
BEN POCA COSA ÉS
Ben poca és l’experiència científica i acadèmica dels mal anomenats “becaris/es” predoctorals –en realitat, investigadors/es en formació, amb o sense contracte– però tot i així aquests tenen, tenim, com tots els altres grups de la comunitat universitària uns drets que cal reivindicar.
La imatge que s’ofereix als alumnes del Màster de Recerca sobre la carrera investigadora dista molt de la realitat amb la qual es trobaran tots aquell i aquelles que decideixen prosseguir en el camí de la recerca científica. La perspectiva del doctorat als ulls dels llicenciats/des o estudiants de darrer curs pot resultar prou atractiva o fins i tot enlluernadora: el reconeixement per fer recerca sobre temes inèdits emprant fonts primàries, treballar en equip (un miratge, almenys a Lletres, o gairebé) o la garantia laboral i salarial. Aquesta és la il·lusió, la realitat tota una altra: publicar en revistes especialitzades és molt complicat, la col·laboració entre especialistes fins i tot d’un mateix camp és més aviat l’excepció que no pas la norma i una vegada finalitzat el període de beca i contracte la integració al món laboral molt difícil (algú encara el titllaria d’utòpic).
Des de la Universitat de Girona s’ha desenvolupat l’associació UdG.doc (2005), que agrupa totes les persones que estan inscrites en un programa de doctorat. Ara bé, pel que sembla a la Facultat de Lletres els doctorands no s’han mobilitzat tant com a Ciències, essent l’activitat d’aquests gairebé nul·la pel que fa a les reivindicacions que preocupen al conjunt: supressió de les beques per contractes amb cotització a la seguretat social, diverses reclamacions sobre els tràmits i les gestions que cal fer per a l’obtenció d’ajudes, renovacions, presentació de resultats, etc. I, no pas menys important, la incertesa que envolta el futur d’una comunitat que si a priori representa el futur de la investigació al nostre país, a la pràctica acaba produint treballadors precaris que després del període predoctoral es veuen fora dels murs universitaris amb unes expectatives de treball no massa falagueres. Ja ho hem afirmat més amunt, però cal remarcar que després de 5 anys estudiant una llicenciatura i –almenys– 4 anys de recerca doctoral, els resultats obtinguts no semblen compensar tota aquesta dedicació: una bona investigació no garanteix necessàriament una llarga carrera científica i, per contra, és més que probable que el seu autor/a acabi a les files de l’atur per després dedicar-se a alguna feina ben allunyada de la formació acadèmica rebuda.
La reivindicació d’unes condicions de treball dignes amb unes mínimes perspectives de futur és una obligació del nostre col·lectiu: si no ho fem nosaltres, no ho farà ningú. Per tot plegat, volem fer una crida als doctorands de lletres per crear la sectorial de lletres de l’Associació d’investigadors en formació Udg.doc o, si més no, col·laborar activament amb aquesta entitat traslladant les inquietuds del nostre sector.
Jordi Rubió, Ricard Expòsito i Lluís Sales.