Manifest per la investigació

L'associació de becaris i doctorands de Catalunya D-Recerca i la Federació de Joves Investigadors-Precarios estan denunciant des de la seva creació les carències i problemes de la recerca a Catalunya i a l'estat Espanyol i proposen solucions. Mitjançant aquest document volem donar a conèixer públicament les deficiències més importants i aconseguir recolzament per a que els organismes públics les resolguin definitivament.


1. No existeix una adequada consideració de la feina dels investigadors en els àmbits polític i social.

1.a. Manca un reconeixement generalitzat de la producció investigadora, que no només constitueix un dels pilars bàsics del patrimoni cultural, sinó que a més, proporciona la base del futur desenvolupament econòmic, social i cultural d'un país.

1.b. Sembla que s'ignora constantment que la recerca no és una despesa, sinó una inversió rentable que tindrà conseqüències econòmiques en el país.

1.c. En l'àmbit dels recursos humans destinats a la recerca, l'estat espanyol dista d'una situació equiparable a la de països de l'entorn europeu que es troben en una situació de desenvolupament similar. Reiteradament s'ignoren totes les recomanacions per la recerca que s'elaboren des de la UE (Carta Europea de l'Investigador i Codi de Conducta per a la Contractació d'Investigadors).

2. L'inversió destinada a I+D+i és excessivament baixa. Això repercuteix negativament en diferents aspectes:

2.a. Els recursos limitats i les variacions en els pressupostos per la Ciència i la Tecnologia dificulten notablement la feina dels investigadors, de manera que molts projectes han de sortir endavant amb manca de personal, mitjans i fins i tot de mesures de seguretat.

2.b. L'escassa inversió provoca que s'opti per “mà d'obra barata” a través de becaris de recerca, contractats a temps parcial que treballen a jornada completa, contractes/beques de pocs mesos que es van encadenant successivament amb buits al mig. Molts d'ells manquen de drets bàsics com la protecció davant possibles accidents laborals propis de la professió i no tenen accés a beneficis de caràcter social (cotització per l'atur o jubilació durant llargs períodes continuats, baixes, vacances, etc.).

2.c. Es cau en l'errònia consideració de fomentar prioritàriament la recerca tecnològica amb rendiments a curt termini, ignorant que aquesta s'alimenta i recolza necessàriament en disciplines bàsiques i que, per tant, produeixen rendiments a llarg termini, essent molt sovint les disciplines d'humanitats les més perjudicades. Aquesta consideració fa que el sistema en el seu conjunt es debiliti progressivament i estigui estructuralment desequilibrat.

2.d. El sistema nacional de I+D+i no incentiva el desenvolupament tecnològic ni la generació de patents. Això es tradueix en la dependència tecnològica d'altres països.

3. El disseny de la carrera investigadora sofreix serioses deficiències, que provoquen problemes al llarg de les diferents etapes professionals. Les més significatives són:

3.a. L'estructura fortament piramidal de l'estament científic fa que el nombre de llocs de treball a mesura que s'avança, disminueixi dràsticament. Per als investigadors de les primeres etapes, això suposa una gran dificultat d'inserció i promoció en el sistema. Els investigadors amb contracte de llarga duració o funcionaris veuen obstaculitzades les seves possibilitats de promoció a places superiors malgrat tenir currículums d'excel·lència. La conseqüència principal és l'envelliment de la plantilla d'investigadors que s'incorporen.

3.b. Per una altra banda, no existeix cap previsió del nombre d'investigadors que el sistema d'I+D+i requereix, el que impossibilita una planificació professional i personal. Com a conseqüència es produeixen molts abandonaments i es perden els diners invertits en formació i desenvolupament professional d'aquest investigador.

3.c. La dificultat per trobar lloc de treball en les etapes successives del desenvolupament professional i la mala gestió de les convocatòries fa que moltes persones passin temporades, a vegades llargues, sense rebre finançament de cap classe ja que en la majoria de casos ni tan sols tenen opció al subsidi d'atur.

3.d. Els canvis de data, la lentitud i el retràs en la resolució de les convocatòries dels llocs de treball i projectes d'investigació provoquen inestabilitat en el sistema científic.

3.e. No es facilita suficientment la mobilitat dels investigadors catalans i espanyols, cosa que dificulta, per qüestions burocràtiques, l'accés d'investigadors estrangers al sistema espanyol.

3.f. El sistema públic i el sistema privat de I+D no es coordinen ni complementen. És indubtable l'absència de compromís i iniciatives del sector privat en matèria d'investigació. A més, falten polítiques d'ajuda a la investigació en la empresa i facilitats a la mobilitat de l'investigador entre els organismes públics i la empresa privada.

4. No existeix una correcta planificació de la política científica a llarg termini ni una coordinació de les polítiques existents en els diferents nivells.

 


Per tot això, considerem que és imprescindible un impuls decidit per millorar la situació, per la qual cosa instem al Govern estatal, als Governs autonòmics i als centres universitaris i d'investigació a complir els seus compromisos i a portar a terme les següents mesures:

1. Estudi i implantació d'una carrera investigadora coherent i digna, amb la participació en el projecte de les diferents entitats socials implicades, de manera que es compleixi:

1.a. Reconeixement laboral i protecció social complerta per tots els investigadors. S'hauran d'articular mesures que afavoreixin la compaginació de la vida familiar i personal i la investigació.

1.b. Millorar la continuïtat de la carrera investigadora entre les diferents etapes.

1.c. Establir una estructura professional proporcionada entre les diferents etapes, de manera que els investigadors que hagin superat les avaluacions oportunes puguin accedir a un lloc de treball estable i tinguin garantida la possibilitat de promoció professional.

1.d. Facilitar i fomentar la mobilitat dels investigadors, dins i fora del país i entre els sectors públics i privats.

1.e. Incentivar i fomentar l'increment del capital privat en I+D+i perquè lideri el desenvolupament tecnològic del país.

2. Disseny d'una política científica més enllà dels períodes legislatius i que respongui a compromisos científics i no electorals.

3. Un increment definitiu del pressupost destinat a la investigació, amb una correcta planificació i distribució dels fons, fent atenció als recursos humans.

4. Un impuls decidit per fomentar el reconeixement social de la investigació.

 

D-Recerca Associació de doctorands i becaris de Catalunya

www.drecerca.org